Avui. 25/05/2011
Un empresari llença al mercat un menjar rà pid 100% de la terra: fet de pa artesà i botifarra. El producte vol seduir els amants del frankfurt. Més enllà de l'entrepà , menjar-ne vol ser “un estil de vida”.
Albert Muñoz, el pare de la criatura, considera que pensar a crear una iniciativa empresarial en els temps que corren és allò més semblant a una “gosadia”. Però, per dins, veient com explica el projecte, sembla que està convençut que acabarà funcionant. Perquè és tracta d'un producte “que no existeix, que és de casa” i que aporta un punt creatiu a la “monotonia” del mercat, una caracterÃstica sota la qual, segons aquest empresari badalonÃ, s'amaga el “fracà s” de l'economia.
Però, què és això que ara presenta i que pretén seduir els milers de catalans –i, no se sap mai, potser també europeus– que frueixen amb un frankfurt a les mans i a la boca? Doncs no res estrany, al contrari. Un producte que fa anys i panys que és al nostre abast, però que, per alguns sembla haver estat arraconat per la modernitat culinà ria: el tradicional pa amb botifarra. Això sÃ, havent donat un toc “cool i funny” al producte, segons diu als diversos suports de mà rqueting amb què, des de fa setmanes, volen presentar el que ha de ser el nou menjar rà pid a la catalana. Apel·lant a una lògica espaterrant a l'hora de batejar-lo, el producte es diu pambuti. Pa amb botifarra. Ni més ni menys. És un entrepà que, tal com expliquen els mateixos creadors, “neix de la nostà lgia de qualsevol persona del menjar de sempre, ben fet i de qualitat, més propi de la vida quotidiana dels pobles que no pas de les grans ciutats”. A les antÃpodes del frankfurt.
Però anem per parts. En concret, pels ingredients que formen el producte. Primer, un pa basat en l'antiga recepta de pagès –semblant a la focaccia italiana–, sense additius, que aguanta dies, i tot el que hi posin al damunt. En segon lloc, i no menys important, la botifarra de tota la vida, preferiblement feta com es fa a La Garriga, on es preparen artesanalment “les millors de Catalunya”, segons Muñoz. De gustos, per triar i remenar: de ceps, pinxo, vedella, escalivada, etc. I, per acabar, per als més golafres, diverses salses que amaneixen el conjunt, com ara de tomà quet i d'all i oli. Tot, pel mòdic preu de 3,5 euros, beguda a part, assequible per a la majoria de butxaques i oportú per a una reunió d'amics, de familiars, de qui sigui. En aquest sentit, l'aspecte social, més enllà que el producte sigui “sa, artesà i nostre”, és la seva raó de ser. “Les persones donem la mateixa importà ncia, o més, a les relacions humanes i al temps que hi dediquem, que sempre ens sembla escà s; per això, el producte no es important”. “El que volem és ser l'excusa perquè tothom comparteixi moments amb els que realment importen i pugui reviure l'experiència d'un bon pa amb botifarra com el de tota la vida, de manera rà pida però sense sacrificar el gust i la qualitat als quals se'ns ha malacostumat”, segons el web de la iniciativa. “El pambuti és el principi d'un estil de vida”, remarca Muñoz, abans de detallar les accions comercials que estan començant a fer per vendre'l: a supermercats –diuen que n'hi ha prou d'escalfar-lo al microones menys d'un minut–, a bars que el sol·licitin, a venedors mòbils a l'estil dels americans i a quioscos instal·lats en parcs i recintes.
Però, què és això que ara presenta i que pretén seduir els milers de catalans –i, no se sap mai, potser també europeus– que frueixen amb un frankfurt a les mans i a la boca? Doncs no res estrany, al contrari. Un producte que fa anys i panys que és al nostre abast, però que, per alguns sembla haver estat arraconat per la modernitat culinà ria: el tradicional pa amb botifarra. Això sÃ, havent donat un toc “cool i funny” al producte, segons diu als diversos suports de mà rqueting amb què, des de fa setmanes, volen presentar el que ha de ser el nou menjar rà pid a la catalana. Apel·lant a una lògica espaterrant a l'hora de batejar-lo, el producte es diu pambuti. Pa amb botifarra. Ni més ni menys. És un entrepà que, tal com expliquen els mateixos creadors, “neix de la nostà lgia de qualsevol persona del menjar de sempre, ben fet i de qualitat, més propi de la vida quotidiana dels pobles que no pas de les grans ciutats”. A les antÃpodes del frankfurt.
Però anem per parts. En concret, pels ingredients que formen el producte. Primer, un pa basat en l'antiga recepta de pagès –semblant a la focaccia italiana–, sense additius, que aguanta dies, i tot el que hi posin al damunt. En segon lloc, i no menys important, la botifarra de tota la vida, preferiblement feta com es fa a La Garriga, on es preparen artesanalment “les millors de Catalunya”, segons Muñoz. De gustos, per triar i remenar: de ceps, pinxo, vedella, escalivada, etc. I, per acabar, per als més golafres, diverses salses que amaneixen el conjunt, com ara de tomà quet i d'all i oli. Tot, pel mòdic preu de 3,5 euros, beguda a part, assequible per a la majoria de butxaques i oportú per a una reunió d'amics, de familiars, de qui sigui. En aquest sentit, l'aspecte social, més enllà que el producte sigui “sa, artesà i nostre”, és la seva raó de ser. “Les persones donem la mateixa importà ncia, o més, a les relacions humanes i al temps que hi dediquem, que sempre ens sembla escà s; per això, el producte no es important”. “El que volem és ser l'excusa perquè tothom comparteixi moments amb els que realment importen i pugui reviure l'experiència d'un bon pa amb botifarra com el de tota la vida, de manera rà pida però sense sacrificar el gust i la qualitat als quals se'ns ha malacostumat”, segons el web de la iniciativa. “El pambuti és el principi d'un estil de vida”, remarca Muñoz, abans de detallar les accions comercials que estan començant a fer per vendre'l: a supermercats –diuen que n'hi ha prou d'escalfar-lo al microones menys d'un minut–, a bars que el sol·licitin, a venedors mòbils a l'estil dels americans i a quioscos instal·lats en parcs i recintes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada